Context històric

La introducció del joc coincidí amb la plena edat mitjana, l'inici de la baixa edat mitjana i etapa prèvia a la crisi del segle XIV. Llavors es varen donar els últims i més destacats períodes medievals de renaixença, destacant per la influència en els escacs principalment la renaixença otoniana (continuació de la carolíngia), i el pre-renaixement gòtic del segle XII, que comportà la revitalització del comerç, l'aparició de la burgesia i la consolidació dels regnes cristians. El període es va interrompre en el segle XIV per l'epidèmia de la Pesta Negra.

L'expansió del Xatranj per l'Europa occidental és arqueològicament present en diversos indrets. En el segle X les peces de luxe són sobretot de cristall, de manufactura musulmana, i les més senzilles, d'os. Començant en el segle XI, les peces tornen a prendre forma figurativa, com l'havien tingut a Pèrsia abans de la dominació musulmana. En el segle XII comencen a ser habituals les peces figuratives, però encara compartint espai amb peces d'ivori simbòliques abstractes, que ara incorporen gravats, de vegades decoratius, però la tendència és representar el significat de la peça. Així, en el segle XIII pràcticament desapareixen les peces simbòliques característiques del Xatranj islàmic, encara presents en Europa fins a finals del segle XIV.

En l'edat mitjana tardana, i després de superar la crisi per la Pesta Negra en el segle XIV, la reforma del joc en el segle XV coincidirà amb l'aparició dels rics comerciants i l'alta burgesia, els mecenes i el preludi del Renaixement. La noblesa perd importància en favor del rei i els cortesans, de manera que aviat el coneixement del joc és part dels coneixements que es requereixen en un cortesà, emulant les indicacions dels antics savis musulmans.